Martes, julio 10, 2007. Aquest blog a tocat la seva fi. Gràcies a tots els que us heu passat per aquí, i moltes més gràcies a aquells que heu deixat algun comentari. Miércoles, abril 25, 2007. No la va trobar en una sala mig buida. El que és cert és que fugia del dolor. Aquella història va canviar-li el món. No tenia res bonic per perdre. Roba bruta, vella i estripada.

Avui ningú comprèn la meva petita tristor. He escoltat la notícia a la ràdio del cotxe, i a totes les persones que he vist li he comentat que estava trista perquè havia mort Saramago; tot-hom ha canviat de tema. Per això he decidit acudir a aquest petit racó oblidat i maltractat per mi des de fa temps. Gràcies, estel, per la teva lucidesa.

Visualitza el meu perfil complet. El que mai et vaig dir. En Pep hi diu la seva. En Marti també hi vol dir la seva. Et vaig veure en un somriure.

He fet reformes a la meva segona residència. No té vistes al mar però puc sentir la seva remor.

A veces es lo que más daño hace. La prosa embaucadora de Sandor Márai i la veu inquietant de Rosa Novell. Narra un triangle amorós des dels tres vèrtexs. Però els tres són un. Márai és Maritka, Péter i Judit, i els tres són Márai.