Allò que carrego, com un remolc, per sempre. El vent deixa abraçades i deixa estigmes. Allò que deixa el vent comença a pesar-me. No és que oblidi, és que cal estrenar cabàs.

Kalós, kalé, kalón. By lamiradadetiresies on Novembre 8, 2017. El món com a voluntat i representació. Kalós, kalé, kalón.

Que nadie sea absuelto por no quererse. No veus com et mira? I deixa la frase en suspens. No diu el meu pecat. Estimar fa llàstima, diu. Fa espetegar la llengua, enfadada, però no diu res més. Em deixa per impossible, suposo. Q ue nadie sea absuelto por no quererse.

To is a preposition, come is a verb. To is a preposition, come is a verb. To is a preposition, come is a verb, the verb intransitive.

Moments, de tots colors! Donem el cor per compartir projectes i esperances. El darrer Sant Joan va despertar una primavera adormida. Murs que cauen a passets petits. Malgrat encara hi ha defenses sobreres. Estimar es acceptar, arraconar aquest voler compendre obstinat. Les que roseguen els pensaments.

Amb algunes esquitxades genials com. En la còmoda serenitat artística i econòmica del mainstream.

Por supuesto, no estaba relacionada con la escatología cristiana. Aunque, pensándolo mejor, quizás todo tenga alguna relación oculta, o etimológica. Uno de los comensales empezó a hablar del tránsito intestinal en época vacacional, y no, no se habló precisamente de yogures. Entre risas, muecas de asco y caras que se cubrían con una mano, uno de los comensales empezó a relatar dos de sus periplos intestinales más triunfales. 161;Te da por cagar siempre en las iglesias! .

Té el cabell rodó, uns ulls grans. I una perla a cada orella. Doncs fa com dues taules i mitja nena, així, i hi poso molsa però de la que no té bichitos, falsa, saps? Tot ple, pleníssim, sembla el bosque del Amazonas, allò, i és car eh? .

Diumenge, 19 de juny de 2011. A 0 quilòmetres, com enlloc. Dimarts, 7 de juny de 2011. I què absurd seria, no? Intentar concloure aquests mesos amb una paraula, amb una imatge, o amb una cançó.