El blog de les meues coses i dels meus casos, de la meua gent i de la meva ansimbòrica existència. Morir-se, no es mor un quan vol. feliç? Tot semblava haver-ho decidit malament en la vida. Fins i tot el dia de morir-se. No podia haver triat un dia pitjor. Ni una setmana abans, que encara bufava un ventet. Dos carrers més amunt un es baralla amb un cable allargador i uns lladres per endollar .

Martes, 23 de junio de 2015. Res no és igual des que vas marxar. A ta casa ja no viu ningú. Igual més avant el teu pis serà del meu germà, això està bé. Recorde quasi perfectament els tres dies següents.