Farà uns quatre anys vaig estar ajudant a un amic a preparar una bogeria. El viatge de la seva vida. El silenci va donar pas a la idea. Aquesta seria la meva bogeria. El xiuxiueig però es va anar intensificant. Per on començaria? La convicció que creuaria l.

Diumenge, 16 de setembre de 2007. Abans de marxar a fer la volta per Argentina,. Així li feia companyia i no molestava tant als pares del Martín, ara que ell ja no hi era. Un dia torno a visitar San Telmo.

El tren va deixant enrere camps de golf, a banda i banda. Aquests parèntesis que ens regalem donen molt sentit a la vida. Si no tens temps per a tu, no en tens per a ningú. Último día de una semana que hemos sabido hacer muy larga. No pensaba que Escocia me pudiera gustar tanto y. El tren va dejando atrás campos de golf,.

Dijous, 15 de maig de 2008. Grècia és ben acollidora, hem vist molt i molt més ens hem deixat per veure. La Grèce elle est bien accueillante, on a beaucoup vu et on a laissé beaucoup à visiter.

16km que han ben merescut el trajecte. Avui, platja i avió, sorpresa! La última mañana, dedicada a la playa.

Ja no ens queda més que encabir-ho tot dins les maletes,. El punto más flojo del viaje ha estado sin lugar a duda las noches del crucero por el Yangtsé, pensábamos encontrar más guerra.

Poliki en la Cordillera de los Andes. Divendres, 15 de març de 2013. El Chaltén, 5 anys més tard. Sortir de la ciutat era una prioritat. Reconec tots els seus avantages, que són molts, però no estar a prop de la natura em comença a ofegar i em fa perdre qui realment vull ser. Anar cap al sud era un capritx.