Observava i sols veia tacte. el tacte de les paraules pertot. Dilluns, 19 de març de 2018. Hi som, amor,.

Post personal, largo, pesado y en absoluto interesante.

No tot es redueix a paraules, mirades, sentiments. i què busquem a la vida? Doncs quelcom millor del que ja tenim. Podria escriure mil i una coses sobre mi però prefereixo que ho descobriu per vosaltres mateixos, a través dels meus escrits. Visualitza el meu perfil complet. El hombre tropieza en ocasiones con la verdad, pero la mayoría de las veces se levanta y continúa su camino. Sólo se puede ser joven una vez, pero se puede ser inmaduro siempre.

Dissabte, 11 de juliol de 2015. I després de tant de temps em trobo. Per provar allò que no se sap que es vol. O allò que es vol però se sap prohibit. I volant entre somnis enfilats! Extreta de mr. Dissabte, 28 de març de 2015. Xerres amb la veu lletja. Fes servir les seves paraules només per crear històries laberíntiques i fascinants. La veu no, les veus! Envia per correu electrònic. Diumenge, 18 de gener de 2015.

Línia groga, un batec sota la ciutat. La Cerdanya des de Can Fanga. 30 juliol 2015 per rcasas22. Com a proposta del blog Antaviana.

Jo vaig agafar el que tinc ara.

El nen que molt va camimar. Posted by Carles Campomar in Contes per somiar. Aquell nen que un dia va sortir de casa sense cap direcció es va trobar un gosset amb un caminar que semblava tenir-lo intrigat en alguna cosa. La primera nit de primavera. Posted by Carles Campomar in Contes per somiar. Feia temps que aquell gronxador no sentia els somriures dels nens del poble.

Verano, violín rojo,. Y bajo su mirada,. Sol terrible y paterno,. Como un buey trabajando,. En la verdura, labios. En la usina desierta,. Si la mort fos un bé,.