51 anys i un dia més tard. La cadireta del Diable omnipresent. I un martell amb un parell de claus al fons de la motxilla per si les flies.

Vaja, ja no recordo que és això? La via és molt xula, el diedre-xemeneia del 1er llarg ja és molt autèntic. La roca discutible i les assegurances escasses. El 2on llarg cau en lliure, la sortida de la R és molt fanàtica. El 3er el lluitem però.

CADA UNO DÁ LO QUE RECIBE. LUEGO RECIBE LO QUE DÁ. NADA ES MAS SIMPLE, NADA SE PIERDE, SOLO SE TRANSFORMA. Lunes, 1 de abril de 2013. Que aquest any incorpora 4 víes clásiques de la Roca Regina.

Bona via a la paret de catalunya, semiequipada tot i que molts dels llargs i algunes reunions no trobarem res, molt bona per practicar autoprotecció. Semiequipada algun clau i parabolts en algunes reunions i algunes tirades. No té perdua i menys amb la ressenya del luichy.

Típiques paradetes a la ciutat. Primer visitem el Valle de.

Dimarts, 2 de setembre de 2008. Aquesta és la paraula que utilitzen els peruans per anomenar el seu país en quechua. El Perú és considerat el. Des del gener han passat molte.

Viernes, 28 de febrero de 2014. Tuc deth Milh i Cap dels Clossos, 16-02-14. Uns han dormit en furgo altres en alberg i estem desperdigats per Salardú. Uns finalment han optat per anar cap la Tuca de Betren i altres cap a Pla de Beret. Fa un dia de neu, porta nevant tota la nit, i tot el mati. Hem posat pells sota una nevada constant, però que ens permet anar fent. Arribem a la cabana de Parros i posem pells de nou. Esta tot preciós, espectacularment blanc.